Heu sentit mai allò de «aquest plat menjat el dia després d’haver estat cuinat és més bo»? Doncs ara parlarem d’això: la criança o envelliment dels vins.
Què és la criança en els vins?
La criança en un vi és com «els acabats» en la reforma d’un pis. Tu ja veus que el pis està fet, les parets mestres posades, els cables de la llum tirats i les tuberies passades. Però el mateix pis amb uns acabats o amb uns altres pot ser ben diferent.
Als cellers «els acabats» és el què anomenem la criança o envelliment.
Què aporta l’envelliment o criança d’un vi?
L’envelliment ajudarà a que:
- El vi s’estructuri: es faci més resistent contra l’oxidació
- Es poleixi: sigui més amable a la boca
(imagina’t una pedra en un riu: com més temps passa més arrodonits són els seus cantons. Un vi sense criança sovint és aspre. Especialment els negres o brisats) - Segons on faci la criança, pot adquirir nous gustos (si és en fusta, agafa gust de la fusta)
On fa la criança i quant de temps la fa
Com faci aquesta criança o envelliment del vi té uns efectes importants:
1- On ha envellit?
Segons on hagi envellit pot agafar aromes del recipient i fer que el vi tingui aquests aromes.
Tradicionalment l’envelliment és en botes de fusta. La mena de fusta de la bota, la seva mida, el temps que s’hi passa, si és bota nova o no… això i més influeixen.
Simplificant direm que si el vi ha envellit en botes de fusta agafarà aromes de fusta i el tacte del vi a la boca es farà més amable.
Els vins que han fet criança en altres recipients no aporten tants aromes. El pas per boca amable s’aconsegueix, però amb més o menys temps.
2- Quant de temps ha envellit?
Com a norma general direm que com més temps ha envellit al celler més capacitat d’aguantar millor el pas del temps tindrà.
De vegades a l’etiqueta del vi hi ha alguna paraula que ens ajuda a saber si està pensat per aguantar bé el pas del temps o no.
Aquí teniu una llista de les paraules més utilitzades a les etiquetes. Combinant-ho amb l’anyada del vi (també a l’etiqueta) ens ajudarà a saber si està dins el temps òptim de consum o no.
Els primers s’han de consumir amb anyades més recents. Els últims amb anyades molt antigues.
- Novell
- Jove
- Semi-criança
- Criança
- Reserva
- Gran Reserva
Una pinzellada de com poden ser els vins segons el temps d’envelliment:
** Primer de tot us explicarem el vi més bàsic i sense acabats: el vi Novell.
(és que som fans del novell…)
Vi Novell
Aquest és un vi que s’embotella ben ràpidament. Tot just acabar el procés de fermentació s’embotella.
Vindria a ser com aquells locals que han deixat, expressament, sense enguixar, perquè vegis bé l’estructura del local, els materials utilitzats i la perícia del manobre. I sense pintar o pintat a trossos. Deixen les tuberies vistes i la decoració és mínima. Aquells on es fan passarel·les de moda urbana per donar un punt d’autèntic. De rústic.
Perquè compte, que no es faci res per envellir-lo no vol dir que sigui un mal vi. Es busca la franquesa del vi, l’aroma de la fermentació, la nul·la oxidació. Són vins de temporada i surten a mitjans de tardor. I aguanten molt bé fins a finals d’hivern. Llavors, durant la primavera comencen a notar l’oxidació que, en el seu cas, evoluciona ràpidament perquè no han reposat abans de ser embotellats. Per això a finals de primavera han perdut gran part del seu encant. Són vins de temporada. Els únics de temporada.
Vi Jove
Els Joves generalment són com un pis de lloguer moblat. Tenen tot el què han de tenir, però sense luxes ni coses supèrflues. Això sí, acostumen a ser accessibles en preu i van bé amb gairebé tot.
Tornant al vi: els vins que han estat menys temps en contacte amb les pells (blancs, rosats) en general val la pena consumir-los joves. I si han d’acompanyar algun plat, millor que siguin plats de cocció ràpida o mitja (ei, estem generalitzant!).
Vi Semi-Criança
Els Semi-Criança acostumen a ser com els pisos de lloguer moblats en zones luxoses. Fan la mateixa funció que els altres pisos de lloguer, però pots treure pit i fer-hi un dinar familiar sense haver de donar explicacions sobre la qualitat de les cadires o els plats.
Tornant al vi: són grans vins encara a un nivell de preus força accessible. Sí, en aquell dinar familiar que us dèiem un parell de línies més amunt hi quedarà súper bé. I en el maridatge són molt versàtils perquè si no són plats molt lleugers o àcids acostumen a encaixar súper bé.
Vi Criança, Reserva i Gran Reserva
El Criança, Reserva i Gran Reserva són pisos de propietat. Uns més ben moblats que els altres o en zones més sofisticades que els altres. El Gran Reserva seria un pis en una casa modernista al centre amb mobiliari encara original. El Criança podria ser una casa moderna en una zona rural o un pis més senzill a una gran capital.
En vins estem parlant de grans vins (excepte els d’algunes marques de grans volums que no filen prim… que al súper n’hi ha uns quants d’aquests). Saber com han estat conservats seria fantàstic per saber si és un bon moment per gaudir-los o podem esperar. Però com que no creiem en els contes de fades, penseu que un criança es pot consumir quan el compres a la botiga i que un Gran Reserva pots apartar-lo i esperar un gran esdeveniment… o pots evitar temptar la mala sort i obrir-lo i gaudir-lo si la vida et somriu.
Pip, pip, piiiip! Final del partit.
Text afegit
P.D. Paraules no utilitzades en aquest text però que podrien aparèixer quan es refereixin a temes de l’envelliment dels vins:
- Astringència: (és allò de notar que alguna cosa se t’enganxa a les dents o a la boca) – com més astringent és un vi més capacitat d’envellir. Però quan te’l beguis no n’ha de ser massa. I si n’és… combina’l amb menjar.
- «Notes de…»: (aromes de) – quan descrivim el gust d’un vi.
- Roure americà, roure francès, fusta d’acàcia: menes de fusta utilitzades per fer les botes
- Foudre: grans barriques de fusta on hi cabríem drets a l’interior i podríem moure’ns sense massa problemes
- Ous de formigó: Com una àmfora, però feta de formigó i en forma d’ou
- Lies, mares: (polsim que queda a l’interior del vi i que és antioxidant) – s’acostumen a deixar o no expressament fins que es decideix. Com més temps amb elles, més capacitat d’envelliment del vi
- Batonnage: (remenar amb un bastó) – remenant aconseguim que les lies o mares no es podreixin i les poguem mantenir més temps en contacte amb el vi… i aconseguim millor capacitat d’envelliment.
- i encara hi ha més… també us poden parlar del «gra» de la barrica, de «l’entrevetat», del torrat de la barrica, del tipus d’argila de l’àmfora, de la forma de l’àmfora de l’elaborador de l’àmfora, del fabricant de les barriques. Sí, tot això us poden dir i més. Però no us preocupeu. Si us parlen d’això heu de saber que és com si us parlen del teixit de la tela de la cortina del menjador. És important, clar que sí, però són detalls dels complements. La seva influència és relativa… així que no et preocupis. Un dia o altre ja t’ho explicaran… o potser no i viuràs igual de feliç i tranquil.
Vins Petxina
