Al final de la primavera les vinyes estan ben definides. Els ceps han brotat i fins i tot han florit.
Dels petits brots a haver de posar ordre per l’excés de vigor
Durant l’hivern va tocar fer la poda tradicional.
I a mitjans de primavera i amb el fruit ben format va tocar “esporgar” (també anomenat “poda en verd”).
Abans d’esporgar han passat moltes coses a la vinya:
- Primer de tot la brotació: quan del tronc dels ceps en surten les branques verdes.
És un moment molt emocionant que canvia de color el paisatge amb el verd tendre de les fulles i els gotims.
- A mesura que creixen les branques noves del cep, també surten els gotims de raïm.
Primer incipients i ben petits, però mica en mica es van fen grans i demostren si faran molt o poc fruit.
- Finalment, quan el gotim està desenvolupat, floreix.
La floració del cep és molt discreta. Cada petit gra de raïm està envoltat per petits pètals, visibles a simple vista, però cal que ens hi acostem bé.
Quan la flor es panseix cau del gotim i queda el gotim com abans de la floració… però ara ja sí que la planta ha entrat en una nova etapa: l’inici de la maduració del raïm. Una etapa que durarà uns quants mesos. Però el pagès respira tranquil perquè molts dels problemes que poden afectar la producció de la vinya ja queden superats.
Esporgar es fa més o menys entre el moment en què surten els gotims i el final de la floració.
Si la poda ens va servir per crear l’esquelet, l’esporga seria com anar al barber o a la pelu. L’estructura no es modifica, però sí que eliminem els brots sobrants perquè la planta es pugui continuar concentrant en el fruit.
És un moment important i que requereix un molt treball minuciós. És una feina que no es pot mecanitzar.
Esporgar per tenir menys quilos i més qualitat
Durant aquest temps també veiem que broten els gotims de raïm. Si la planta ha estat molt ambiciosa és bo treure-n’hi alguns per evitar que dispersi la seva energia i acabi fent grans de raïm petits i que madurin malament.
Fa 20 o 30 anys això era molt poc habitual. Es treia només aquells gotims que ja es veia que no creixerien bé. Però la resta es quedaven a la planta perquè així produiria més quilos de raïm. Ara, però, es premia la qualitat (el preu al quilo de raïm barat no permet viure de la vinya) i això implica alleugerir els ceps de l’excés de gotims. Així el cep pot proporcionar a tots els gotims l’aliment que necessiten per madurar correctament.
També cal deixar els gotims ben alliberats perquè quan augmentin de mida i de pes no quedin apretats ni s’aixafin. I també perquè l’aire pugui circular i s’evitin fongs i podridures.
… però no massa desprotegits. Perquè el sol pica fort i podria cremar el raïm ara que les temperatures estiuenques ja s’han acostumat a ser altes. Va molt bé que les fulles més altes es mantinguin i facin de parasol.
Un paisatge extraordinari a tocar de casa
La primavera és una època fantàstica per visitar les vinyes. Aquell verd tan tendre dona llum i il·lusió. I passejar per les vinyes és còmode i inspirador.
Molts de nosaltres tenim vinyes a menys d’una hora de casa. Val la pena aprofitar-ho!
Segueix Vins Petxina per estar al dia de l’actualitat del món del vi i conèixer de prop l’evolució de la vinya al llarg de l’any.